El Puig és una masia del 1800, envoltada de natura i plena de records. Durant molts anys ha estat —i continua sent— la segona residència d’una família que se l’estima molt. Ens vam trobar amb uns espais que s’havien anat adaptant com s’havia pogut, però sense cap intervenció profunda fins ara.

Quan en Daniel i la Judit van decidir renovar la planta baixa, tenien clar què volien millorar i què volien preservar. No era una reforma per fer-la nova, sinó per fer-la més pràctica, més còmoda i més coherent amb l’ús que en fan avui. Perquè la casa ja funcionava, però podia respirar millor.

La intervenció ha incorporat molt més que mobiliari nou o una millor distribució. S’hi ha afegit claredat, fluïdesa i sentit. El rebost, que fins aleshores era un espai fosc i poc amable, amb mobiliari vell, ha passat a ser una peça clau del dia a dia. Ara dona suport directe a la cuina i al menjador, amb mobles fets a mida i zones d’emmagatzematge definides i útils. La cuina, tot i seguir sent petita, ha guanyat funcionalitat i confort. També s’ha tingut en compte la facilitat de neteja, la il·luminació, la sensació d’amplitud… i tots aquells petits gestos que fan que viure-hi sigui més còmode.

Però després hi ha els moments que no es poden planificar: aquella paret que, en treure el revestiment, va deixar veure la pedra original; o aquell forn antic, encastat, que va aparèixer com per art de màgia. Decisions espontànies, però clares, de deixar que la casa parli.

No ha estat només preservar, sinó aportar: més ordre, més ús, més calma. Una reforma feta escoltant la casa i ajudant-la a continuar sent viscuda amb plenitud.