Des de l'ofici i la sensibilitat
Tu portes la idea i aquí hi posem el cap i el cor per dur-la a terme.
NÚRIA MATENCIO
Quatre coses sobre mi
M’emociona el treball en equip, encara que sigui subtil; aquells moments en què la suma d’esforços es torna gairebé invisible però imprescindible. Tothom està pendent, aporta, s’implica. I és gràcies a això que passen coses que, d’una altra manera, no passarien.
La natura m’ha ensenyat dues coses: que amb poc n’hi ha prou, i que cal una mirada senzilla per fer que les coses flueixin. Quan estàs uns dies de ruta, només amb el que portes a la motxilla, entens què és essencial i què no. La natura no s’organitza: simplement és. I aquesta manera de fer, orgànica i serena, és la que intento aplicar a l’hora de pensar els espais.
Vaig estudiar Arquitectura Tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya. Els primers anys vaig treballar realitzant amidaments de projectes i licitacions d’obres, i també en una empresa promotora, adquirint una visió global del sector. Amb l’esclat de la crisi immobiliària, em vaig allunyar temporalment de la professió, titulant-me com a Enginyera d’Organització Industrial. Després vaig marxar a Londres, on vaig treballar en l’àmbit del disseny d’interiors, i vaig reafirmar la meva vocació, tot i que em faltava una cosa: la proximitat de treballar parlant la meva llengua.
Al 2015 vaig tornar a Vic, em vaig col·legiar al Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB) i vaig començar a col·laborar amb Casas Arquitectes, desenvolupant projectes de reforma, rehabilitació i obra nova, formant part també de la direcció d’obres. Paral·lelament, vaig emprendre el meu propi projecte professional, compaginant la col·laboració amb l’equip de Casas Arquitectes i la meva activitat com a professional independent, amb l’objectiu de seguir aportant solucions arquitectòniques de qualitat, pensades per a les persones i adaptades a les necessitats reals de cada projecte.
La nostra filosofia
De petita, em fascinava mirar els balcons. No entenia com podien aguantar-se allà, suspesos en l’aire, sense caure. Més tard vaig aprendre que un balcó es pot sostenir de moltes maneres, però sempre amb una lògica darrere, amb una estructura ben pensada que en garanteixi l’estabilitat.
Però amb el temps, els edificis també canvien. Són inanimats, però resisteixen, s’adapten, acumulen marques. Pateixen el clima i el pas dels anys. Si els cuidem, duren; si els abandonem, cauen. O simplement, a vegades, un espai deixa de funcionar com ho feia abans o no respon a les necessitats actuals.
Aquí és on i quan intervenim nosaltres. De vegades cal adaptar un espai perquè encaixi millor amb la manera de viure de qui l’habita o l’habitarà; altres vegades, és l’edifici mateix el que ens demana una intervenció per recuperar el que ha perdut amb els anys o per posar-se al dia de les exigències actuals. Tant la reforma com la rehabilitació són una oportunitat per repensar els espais i fer-los més eficients, més còmodes, més vius.
I una curiositat: sempre és el propi espai el que ens marca el camí. Potser tenim una idea clara de què volem fer, però en treballar-hi descobrim noves possibilitats. L’espai ens diu què necessita, ens mostra els seus punts forts i, sovint, el resultat final supera el que havíem imaginat.
Això és el que més m’apassiona de la meva feina: Entendre les possibilitats de l’espai i transformar-ne els condicionants en oportunitats. La clau no és imposar una solució, sinó llegir l’espai i fer-lo funcionar de la millor manera possible.
Cada espai pot ser reinterpretat per donar-li una nova vida.
Si estàs pensant a reformar o rehabilitar casa teva, parlem-ne. Junts podem fer que reflecteixi qui ets i com vols viure-hi.
